Cicloturisme, viatjant a cop de pedal

per Sergi Serra

Tradicionalment parlar d’excursionisme  ha estat parlar de botes còmodes, motxilla i un bon entrepà a mig matí. Doncs bé, des de fa alguns anys, amb l’arribada  a les nostres vides d’un nou invent, la bicicleta tot terreny, s’ha produït una important revitalització d’un altre tipus d’excursionisme molt menys conegut, el cicloturisme.

Cicloturisme ?

Quan parlem de cicloturisme ens referim a aquell ús de la bicicleta que ens permet tan viatjar d’una manera autònoma, com obtenir un rendiment físic del nostre cos molt diferent al que es realitzaria caminant o, per descomptat, embotit a l’interior d’un cotxe.

La bicicleta

Dèiem abans que l’aparició de la btt (bicicleta tot terreny) ha suposat un fort impuls al tradicional cicloturisme, el realitzat amb bicicletes més o menys clàssiques.  Doncs bé, els principals avantatges d’aquesta nova eina s’agrupen en tres de bàsics; versatilitat, estandarització de recanvis i robustesa. La versatilitat d’una btt es deu a una sèrie de components (rodes gruixudes, manillar pla, canvis específics...) Que possibiliten el seu ús per terrenys molt diversos i variats, com poden ser des del mateix asfalt fins les pistes més abruptes i aparentment impracticables que ens poguen trobar. L’estandarització d’aquest tipus de bicicletes suposarà un avantatge si enmig d’una excursió patiu algun tipus d’avaria mecànica, el nombre creixent de btters i botigues especialtzades faran més dificil que et toqui dormir sota una figuera. Pel que fa a la robustesa, aquesta és una de les facultats més característiques de les btt, permet fer un ús més exigent de la bicicleta i en aquest cas carregar amb més fiabilitat l’equipatge necessari per a la pràctica del cicloturisme.

Avantatges ruti-lands

Si has practicat l’excursionisme a peu alguna vegada sabràs que si tens un nivell mig parlar de distancies superiors a 30 kms diaris durant uns quants dies és quimèric, també sabràs què són les llagues als peus i la duresa de transportar la bossa a les espatlles. Si utilitzes el cotxe no patiràs (a curt termini)  tantes molèsties físiques com els soferts caminants, però de ben segur perdràs contacte amb l’entorn ; la natura, els paisatges més exclusius, la gent... Un altra opció es desplaçar-se fins un punt fix i partir diàriament d’allí en les nostres sortides, però això és problemàtic; pensa en la repetitivitat, la limitada varietat de recorreguts (inici-final) i sobretot una manca considerable de l’incentiu que suposa l’aventura en si. Doncs bé, quan parlem de cicloturisme parlem d’una modalitat de viatjar que ens permet cobrir distàncies molt més grans que anant a peu, conèixer igualment els racons més interessants i reservats, els camins menys transitats i a la gent, d’una manera molt més directa i natural. A més, tot d’una manera autosuficient i en total consonància amb el medi ambient. Les possibilitats del cicloturisme a més  també permeten, a costa de sacrificar una mica l’encant dels camins i les pistes rurals, cobrir distancies molt majors utilitzant les carreteres. No és gens extrany trobar-se amb cicloturistes que han fet travesses llarguíssimes i espectaculars, arribant en alguns casos a fer la volta al  món amb la única companyia de la bicicleta i moltes ganes.

Material

Per acabar farem un repàs al material necessari per empendre una travessa cicloturista. La llista és molt relativa i flexible depenent de la naturalesa del projecte, el pressupost  i el caràcter previsor del ciclista.

-bicicleta amb canvi, fiable, resistent  i sobretot revisada (btt, per exemple).

-portapaquets compatible amb la bici i alforges amb capacitat suficient i bon sistema de fixació.

-indumentària ciclista bàsica: casc, 2 coulotes amb badana, 2 maillots i/o samarretes, guants, ulleres amb protecció solar, roba d’abric transpirable, impermeable, mínim 2 parells mitjons...

-material d’higiene personal com xampú, detergent, tovallola, raspall de dents, paper higiènic...

-farmaciola : gasses, desinfectants, analgèsics, antiinflamatoris, potabilitzadors d’aigua, crema pel sol i per les irritacions, antigripals...

-kit bàsic d’eines, “parxes”, contaquilòmetres, càmara recanvi, llanterna, navalla multifunció, oli, cables de fre i canvi, cinta aïllant, pega de contacte, fil i agulla, brúixola...

-sac de dormir, aïllant, i tenda o funda de vivac.

-també es aconsellable portar bosses de plàstic per protegir l’equipatge de la pluja, així com portamapes, paper i boli, documentació, diners en metàl·lic, assegurança mèdica, càmara de fotos, carnet d’alberguista i mapes o bibliografia de la zona.

Sugerències

Si t’atreu la idea de llançar-te a l’aventura sobre rodes, a la península tens vàries opcions per començar a rodar i conèixer llocs i gent. Per començar cal abans adaptar-se física i psíquicament a la bicicleta, per a tal efecte res millor que excursions d’un dia sense equipatge (a barcelona, collserola ens ho posa fàcil). Després ja pots començar a fer trams dels nombrosos gr’s (senders de gran recorregut) que travessen  la península en totes direccions (gr-11, gr-7,gr-92...) O aventurar-te a travesses ja clàssiques com el camí de santiago (desde diferents punts de partida) o la ruta de la plata. Si encara et queden ganes pots provar a unir el mediterrani i l’atlàntic amb la transpirenaïca,  assaborir europa per asfalt , atravessar l’atlas o els alps (de niça a viena), o perquè no, donar la volta al món.

Espero poder llegir ben aviat la crònica de la  teva aventura. Bon Viatge!