Consultori de BTT

Hola, primero felicitaros por esta consultorio que realmente va muy bien. Tengo una Trek 4300 y la verdad es que para subir no va mal pero lo que mas me gusta es bajar un poco rápido y hago bastante tope con la orquilla delantera estoy pensando en comprarme una doble y mi elección estaba en una Massi Zorro FS, quisiera saber si es una buena bici y si en las subidas notare el llevar una doble. Es bueno el sistema de suspensión trasera de esta bici? La talla máxima de esta bici es una 19 yo mido 1,86, es suficiente? Gracias y un saludo.

Hola pablo, está muy bien que quieras introducirte en el mundo FS, pero aquí no es tan fácil como comprar una rígida, tienes que valorar muy bien el uso real y el futuro uso que le darás a tu máquina por que es una gran inversión y si luego no quedas satisfecho tendrás un problema grande. Respecto a la Massi Zorro FS no es mala bici pero ya lleva varios años en el mercado la cual cosa te da entender que es un sistema fiable pero tiene un pequeño fallo que es el amortiguador que no es 100% bloqueable y subiendo notarás mucho que trabaja el amortiguador con la consiguiente perdida de energía. En referencia a la talla lo correcto para ti seria una 20" pero en una doble una 19" tampoco te va mal aunque tengas que tirar mucho de tija, otras opciones serian Specialized enduro cualquiera de sus modelos. Otra muy buena opción es una novedad que no se ha visto en las revistas es la KTM Prowler 130mm de recorrido tanto delante como atrás con bloqueo en ambas suspensiones a partir de 1800€, la K2 Lithium también es una buena máquina y este año 2006 el primer precio ya viene con discos hidráulicos y amortiguador de aire (a partir de 1400€), nuestro consejo es que acudas a un establecimiento de confianza que te subas y pruebes más de una y mires en la que mejor te sientes y que más te guste. Esperamos haberte servido de ayuda.

Hola, sóc un aficionat a sortir els caps de setmana amb BTT pel Montseny i estic pensant en cambiar la meva rígida actual (BH Top Line) per una doble per motius de dolors a les lumbars i a les cervicals. Disfruto tranquilament de la bici, és a dir pujant vaig al meu ritme (unes vegades més fort que altres en funció del día) i baixant deixo als mes destralers que pasin i jo vaig controlant al màxim i lo més ràpid que puc però sempre amb la máxima prudència.

Les BTT que m´estic miran son la Trek Fuel EX8, La Giant Trance2 i la Specialized Stumpjumper FSR Comp. M´agradaria que m´aconselleu sobre com escollir la millor talla per patir lo minim posible (busco la conducció més cómoda ) i crec que depende de la geometria de cada bici.

Medeixo 185 cm ,alçada de l´entrecuixa es de 90 cm, braços 80 cm (ma 20, canell-colçe 30 i colze-esquena 30) i tronc 65-70 cm.

Quines són les regles bàsiques per escollir una talla de bici doble suspensió?

De les bicis comentades quina m´aconselleu i perque?

Grácies anticipades i salutacions cordials.

Totes 3 bicis són unes opcions molt bones pero al tractar-se de bicis de rally la seva geometria està orientada a fer quilòmetres plan racing. De les tres la Trek és la més incòmode però per el perfil que ens expliques et recomanariem que mirèssis la gama més Enduro, és a dir la Specialized Enduro, la Trek Remedy, etc... Totes les bicis d'aquesta gama que t'ofereixen entre 120-130 mm de recorregut estan orientades al 100% a disfrutar baixant i pujant i la posició de conducció és realment més comode. Altres opcions dins d'aquesta gama són la Ktm Prowler (novetat que encara no ha sortit ni a les revistes) i la K2 Lithium.

Respecte a la talla per la teva alçada ha de ser entre una 20 o 21 depenen del fabricant. Pel tema dels braços sempre has de fer el ajust final canviant la potència més curta i/o un manillar més alt. així segur que trobaràs la posició més còmode per gaudir de la teva n ova BTT.

Actualment tinc una doble i vull cambiar per una rígida (la meva doble pesa molt)i estic mirant la Coluer Poison. Què tal és aquesta bici?

Gràcies

Coluer és d'aquelles marques amb una excel·lent rel·lació qualitat-preu però per arribar-hi sempre solen muntar algún component que no està a l'alçada del conjunt global.

La forquilla SR Axon a priori funciona molt bé, al principi té un tacte molt bó i és bastant rígida però té una pega que el sistema d'amortiguació és mitjançant aire/oli i tenen fuites d'aire. El nostre consell és que tens 2 opcions: 1 - compra la bici si t'agrada molt amb vistes a canviar la forquilla en un futur pròxim o comenta-li a la botiga on tens pensat adquirir-la si et donarien l'opció de canviar la forquilla d'origen per una més fiable com podria ser una Marzocchi MXC Air, Rock Shox Pilot o alguna que et recomanin que sigui fiable. 2 - Busca altres alternatives que amb el pressupost de la Coluer, per exemple la Felt RCX Disc 1200€, KTM Race Comp 1249€, Merida SE Disc 1195€. Totes elles amb un bon equipament, pes, contingut i forquilla manitou bloquejable. També hi ha l'opcio MMR (competència directa de Coluer) amb l'opció de muntatge a la carta.

He llegit el vostre consultori i us agrairia el vostre consell.
Tinc una hernia discal, però no voldria renunciar a fer BTT. Tinc clar que he de canviar a la doble suspensió, i voldria assessorament sobre algun model que em permeti suavitzar la suspensió trasera al màxim, sense disparar-se de preus (sobre els 1000 €). La qualitat de la resta dels accesoris no em preocupa massa, doncs tampoc en faig un ús exagerat de la bicicleta. Gràcies

En aquesta gama és el mínim que has de gastar per adquirir una doble amb cara i ulls. Aquí totes les marques et donaran característiques similars. Per exemple si una et dona una suspensió de qualitat més bona t'ho treurà dels components, en canvi trobaràs marques que monten millor grup i suspensió més basica. Així doncs et recomanariem que et deixèssis portar primer per la sensació que et doni la bici el primer cop que et pugis. Segon, que la que tingui el funcionament de suspensió del darrera mes senzilla, ja que aquí es on fallen moltes dobles. Quants més punts de pivotatge trobis més punts de fuita de d'energia i més sorolls. Pel que ens expliques la principal raó de compra d'aquesta montura és buscar el maxim comfort. Per aquesta raó et proposarem uns models pero el millor perque tinguis una guia alhora de buscar, provar, comparar sensacions i escollir.

KTM XCA 2.0 (999€) Sistema monopivot com a les motos (el més fiable)

KTM XCA 1.0 (1299€) Mateix quadre que l'altre KTM però amb frens de disc hidràulics

TREK FUEL 70 (999€) Sistema Turner (molt provat però amb més punts de
pivotatge) i la garantia d'una marca de renom. L’única pega es que monta frens de disc mecànics, una opció a aquestes alçades poc recomanable
TREK FUEL 90 (1299€) La mateixa que l'altre Trek però amb discs hidràulics, sense dubte molt més recomanable

MERIDA Mission Sport (950€) Un sistema que només actua quan rep un impacte a la roda no quan tu et puges a la bici (amb Specialized el mateix sistema costa 1000€ més)

Hola, sóc un biker de Girona que hem vull canviar la bicicleta.Ara
tinc una Feelt f600 i m'he interessat per la Suun revolt. Aquesta
bicicleta amb tots els components xt ,frens de disc xt hem costa 1400€ (conec el venador i hem fa un 30% de descompte, la bici val 1999€)
¿qué opineu d'aquesta bicicleta? ¿agafariau una altre per els 1400€ que hem costa? Gràcies.

Pel que veiem aquest és un model del 2004 per això aquesta rebaixa, i veient que la nova Sunn Revolt porta grup SRAM si no t'importa no anar a l'última moda de components i busques una màquina de rally lleugera i rígida és una bona opció. Pensa que aquest és un model amb una posicié més de competi que la teva Felt, que té està concebida per a un és mes recreacional i còmode. De totes maneres si vols et podem recomar un parell de models del 2005 per més o menys el preu de la Sunn. KTM Raceline (1449€) amb combinació d’XT i LX, suspensió Manitou Scareb Comp bloquejable i frens de disc LX. Si amés tenim en compte que el quadre és d’alumini triple conificat tenim una molt bona opció i a més amb la garantia de muntar Shimano. Un altra alternativa és la Felt RXC elite (1599€), un bici de disseny molt conseguit tot i que similiar en equipament, amb la suspensio de Manitou l'Axel Super de gama inferiortot i això sí 150€ més cara. Un altre marca molt interessant si valoras una bona relació qualitat preu és MMR. Les bicis són personalitzables i pots arribar a estalviar-te 200€ respecte a marques de renom com Trek o Specialized. Bé esperem haver-te ajudat en l'eleccio de la teva nova montura. Ja ens explicaràs què tal.

Hola em dic Jaume i tinc 35 anys. Practico ciclisme de carretera (75% del quilometratge anual) i tot terreny (25%. Durant l'hivern). M'aconselleu federar-me. Què inclou?. Assegurances?, participació en curses? auxili en carretera? i fora d'ella? (btt). He de pertanyer a algun club ciclista?. o bé m'aniria bé una assegurança personal? n'hi ha?. Moltes gràcies i felicitats per la pàgina.

La teva pregunta es compartida per molts practicants del ciclisme que tot i sortir habitualment no son profesionals ni veuen gaire evidents els avantatges de pagar una fitxa federativa anual.

En primer lloc cal aclarir que les dues principals prestacions de federar-se resideixen en la possibilitat de prendre part en competicions i per tant entrar a puntuar a la classificació de la federació catalana de ciclisme i en segon lloc a una serie de serveis associats del que en destacariem l'assegurança i l'abonament a una mutualitat esportiva.

Respecte al preu (veure taula adjunta) tot i no ser cap regal creiem que si compares el que et costa contractar una assegurança pel teu compte (mínim uns 40€ l’any) j aval la pena. En això però cadascú ha de fer els seus números.

Pel que fa als requisits si és cert que cal estar apuntat a algun club esportiu registrat a la federació catalana de ciclismo, no obstant moles botigues amb club et cursen la llicència sense fer-te pagar cap import extra (per exemple Probike). De fet Infobici.com està preparant la seva inscripció com a club i en breu també podrem emetre llicències.

Principiants-Principiants Femines 1995-1998 7 a 10 20,00 €
Alevins-Alevins Femines 1993-1994 11 a 12 20,00 €
Infantils-Infantils Femines 1991-1992 13 a 14 30,00 €
Cadets-Cadets Femines 1989-1990 15 a 16 40,00 €
Júniors-Júniors Femines 1987-1988 17 a 18 50,00 €
Sub-23 1983-1986 19 a 22 75,00 €
Èlits 1982-anter. 23 a 70 82,00 €
Veterans 1935-1965 40 a 70 73,00 €
Cicloesports 1976-1984 21 a 29 73,00 €
Màsters 30 1965-1975 30 a 39 73,00 €
Elits Femines 1935-1985 19 a 70 73,00 €
Cicloturistes UCI 1990-Ant. 15 a X 52,00 €
Cicloturistes BTT-Lleure 1990-Ant. 15 a X 49,00 €
Carnet de día 8,00 €

Abans de res felicitar-vos pel vostre consultori on he vist respostes molt útils a preguntes fetes per altres ciclistes. El meu dubte és quina bicicleta comprar-me: després de mirar-ne moltes i de posar-me al dia (la meva bicicleta actual és de l'any 90) he tret una sèrie de conclusions que sotmeto a la vostra consideració per que em corregiu si m'equivoco:

1) Amb un pressupost com el meu (<600 €) millor passar dels frenos de disc, que, segons m'han dit, en aquesta gama no fan més que afegir pes i preu. Amb els pedals automàtics, per sort o per desgràcia, encara no m'hi atreveixo per que no em veig baixant pels mateixos llocs per on baixo ara.

Totalment d’acord. Tingues en compte que uns bons v-brake (avid i shimano tenen molt bona qualitat preu) amb unes bones pastilles (millor les de goma intercambiable) et frenaran millor que uns discs de gama baixa i si estan ben ajustats tindràs prou potència per una pràctica de btt normal. A més el manteniment es molt més econòmic i com bé dius no afegeixes pes. L’únic inconvenient és la frenada en mullat i amb fang, en les que els disc tenen millor comportament.

3) Pel que jo faig, que és rodar una bona estona pujant tranquil.lament per després baixar buscant tantes trialeres com pugui, la GT AVALANCHE 1.0 és una bona possibilitat. Per cert, sabèu quant pesa? (vull dir la versió sense disc).

La GT Avalanche 1.0 és una bona bici i sobretot amb un quadre molt ressistent. En realitat pel que tu busques cal que tinguis en compte que és més pujadora que baixadora. L’equipament que porta està força bé per menys de 600€, components ALIVIO-LX, frens tektro que no estan malament i forquilla hidraulica bloquejable amb 100mm de recorregut. El pes però no és el seu punt fort, desconeixem el pes exacte però tenint en compte que la 0.0 del 2004 pesaba uns 13 kilos, et pots fer una idea.

4)Una alternativa vàlida i més barata (a veure què us sembla a vosaltres) és la Conor WRC 3 A (456 Euros).M'han dit que la versió sense disc passa per poc dels 12 kg.. Si bé no resisteix la comparació de forquilla i components (forquilla suntour xcp 75 i combinació de Alivio i Acera) amb la AVALANCHE 1.0,(que porta una bona forquilla i un grup deore) m'han comentat que es pot muntar una altre forquilla i canviar el manillar a doble altura i encara amb aquests extres seria més barata que la GT .Pot ser veritat? En cas afirmatiu, amb quina forquilla? Val la pena? Pregunto massa? Moltes gràcies per endavant.

Amb Conor tens l’avantatge de tenir qualitat pagant menys marca que amb bicicletes d’importació. De tota manera la GT tb té una bona relació qualitat-preu. Al final hauràs d’escollir si prefereixes ressistència o lleugeressa. Informa’t de la garantia que dóna Conor en cas de trencament de quadre i decideix. En quant als components la diferència entre ACERA i LX es nota i molt. Pel que fa a la forquilla si tens idea de cambiar-te-la pots optar per una Marzocchi Bomber. A Infobici.com són uns quants els que la porten i estan encantats.

Hem dic Marcos Caballé i la meva consulta té a veure amb el frens hidràulics de disc MPH, original de GIANT.

Fa us dies algú va preguntar al fòrum si algú mes havia patit el bloqueig dels frens MPH. M'ho vaig mirar i vaig pensar que de moment tot anava bé en la meva Giant rígida, fins aquest cap de setmana. Sigui per efecte de la calor i/o de les prologades baixades de La Catllaràs, el fet es que a les trialeres finals el fré del darrera es bloquejava en part amb l'efecte que la maneta no volia tornar al seu lloc (es quedava com una mica apretada) i de cap manera podia afluixar la rodeta que regula la distància entre les pastilles. Tot i que vaig parar-me per tal que es refredessin, res va solucionar el problema. De fet s'ha quedat així.

Voldria saber si això passa perque s'ha contaminat el liquid hidràulic o perque les pastilles estàn degradades o gastades...o per quina estranya raó passa i com solucionar-lo? Fa poc vaig dur la bici a revisió (a Tomas Domingo's Bike House) i tot atendre'm bé no vaig quedar gaire satisfet ja que apart de ajustar el radis crec que no se la miràren a fons.

Aquest és un problema típic d'aquests frens. L'opció que et recomanem és que facis una revisió complerta als teus frens, buidat del circuit neteja del mateix i oli nou. Pensa que l'oli també té un desgast i amb el temps perd propietats. Els fabricants recomanen fer aquesta operació un cop a l'any. Si fent això encara tens problemes llavors hi hauria que enviar els frens al servei tècnic del fabricant dels frens i miressin que tot el circuit intern està en bones condicions. Si al taller on portes la bici no et donen confiança busca un que et recomamin o tinguis garanties que saben fer bé aquesta operació ja que si no fan tot el procés bé, es que com si no haguessin fet res. No et dessanimis per que tots els frens de disc tenen les seves coses.

Hola, és la primera vegada que entro en aquest 'fòrum' i m'agrada molt. FELICITATS....continueu així!

El meu comentari és més aviat una reçerca d'informació tècnica - mecànica: resulta que m'he compart uns manguitos nous i no els puc possar al manillar de la meva bici. He provat amb oli i amb molta força però ni hi ha manera. Algú em pot llençar un cable?

1 - Prova amb alcohol doncs de seguida s'evapora i et queden perfectament fixats en qüestió de minuts. Si veus que costa et pots ajudar d'un destornillador plà i petit per eixamplar el puny i que l'alcohol entri més endins.

2 - Possant-hi aire a pressió també entren de meravella (per aixó porten un foradet petit). Si no disposses de compresor pots fer servir una manxa convencional amb una agulla d'inflar pilotes.

Hola, aprofito per felicitar-vos per la vostra web. Us voldria fer dues preguntes relacionades amb a bicicleta.

1º.- Com puc treure els adhesius que tinc a la meva bicicleta antiga per cambiar-los per uns de nous. Estan tots rallats, tingueu en compte que el meu quadre és de fibra de carbono.

2º.- Necessito adhesius per la meva bicicleta de carretera de la marca SPECIALIZED model S-WORKS.

Molt agraït

Els frens de sèrie de la Giant XTC 4 (MODEL 2003) son el mateixos per a totes (MPH) i m'han funcionat prou bé fins ara, però potser que tinguin certa tendència a escalfa-se (ja que grinyolen quan se-l's demana esforç)? Pot una escalfada fer mal bé les pastilles?

Gràcies, espero la vostre atenta resposta.

Respecte als teus dubtes intentarem donart-te unes sol·lucions que creiem et seran útils.

En primer lloc, per treure els adhesius del quadre antic (entenem que no estan lacats) el primer que has de provar és l’alcohol de isopropilic i molta paciència. Si et costa molt hauries de provar amb alcohol de cremar (aquests productes no són nocius per la fibra de carboni).

Pel tema dels aDhesius la primera opció és dirigir-te al distribuidor oficial Specialized (Dirt Racing – www.dirtracing.es - 916 637 125) i demanar-les allí (la veritat és que Specialized no sabem si acostuma a facilitar les calques, Cannondale i altres marques importants si que ho fan). Si no tens sort el que fan els tallers on pinten quadres és aconseguir el logo d’alguna revista, pòster o similar i portar-ho a imprimir a algún lloc on facin adhesius de vinil amb plotter

Com un amic d'aquí abaix jo també pateixo atacs de lumbalgia. Em pots donar recomenacions de quins exercicis em són poc recomenables? Practico tenis i bicicleta ara a l'estiu i a l'hivern molt de caminar amb raquetes. Vaig al massatgista i em fa pressions. Això és bo? Bé no és metge és quiropractic, però li tinc molta confiança.

Yo padezco de lumbago también me han recomendado ir en bici, soy de fuera y no entiendo bien el catalán. Salgo cada fin de semana com mi mujer (somos bastante abueletes). Tenemos 62 y 57 años. Nos gusta mucho la bicicleta aunque el lumbago hace que cada vez salga menos. Mi nieto se llama Oscar y me ha dicho que escriba aquí la consulta. Compró la bicicleta en Probike que saben de vuestra página. Muchísimas gracias. Esperaremos pacientes la respuesta.

Los pacientes suelen desesperar ya que el protocolo de lumbalgia por parte de los hospitales es no hacer nada hasta pasados 6 meses donde la realización de pruebas complementarias ya estarán indicadas a nivel de gestión hospitalaria.

Mientras solo se darán analgésicos leves y medidas posturales utilizando algún que otro método físico. Por eso es conveniente tener en cuenta que muchos pacientes son "adictos" al masaje y a las manipulaciones. Esta cuestión deberá ser respetada en todo momento, siempre y cuando exista la garantía de que el masaje aplicado es correcto.

Cuando el paciente con lumbalgia es revisado de tarde en tarde, como consecuencia de las listas de espera, comienza a tener un sentimiento de abandono, y en general la respuesta al tratamiento suele ser negativa.

Es importante conocer las medidas a adoptar ante un caso de lumbalgia y sobre todo aquellas normas posturales que debemos adoptar en la prevención de esta dolencia tan habitual. Ver Normas Básicas Posturales en sección 'Articles/Test'.

La meva consulta no és una conya, tot i que ho pugui semblar, de fet he visitat el metge de la seguretat social del C.A.P i no mha donat cap resposta concreta al respecte. Com que he vist que potden ser temes de salut, m'aferro a la meva última esperança abans de deixar la bici.

Cada vegada que agafo la bici per fer una sortida de més de 3 o 4 hores, l'endemà o a la mateixa nit em llevo amb els ulls molt vermells, em molesta la llum i em foten bastant de mal. El primer dia vaig pensar que era una conjuntivitis i em vaig posar coliris, despres vaig pensar que no fos que em tocava massa el sol o algo i vaig començar a dur olleres.

Però em passa cada cap de setmana q pillo la bici i fins el dimarts o dimecres encara em dura. El metge va dir que no podia tenir rel·lació amb la bicicleta però us ho prometho que coincideix.

UNA AJUDA PER UN Q JA N'ESTA FINS ELS WEBS? per favor per favor... si no veureu la meva bici al mercat de segona mà que teniu d'aquí poc.

No em falleu!!!! Que normalment teniu solvencia contrastada...ajudeume!

Bones Miquel,

És molt normal que busquis sol·lució al teu problema. Peròno et prenguis aquesta resposta coma un diagnòstic fiable. Sóc licènciada en medicina,no tinc l'especialitat d'oftalmologia i al ser una consulta permail ha estat impossible interrogarte ( preguntes com la de si petit havies patit asma o si et raja el nas quan vas en bici potser ajudarien a la infoconsulta) i el que és més important explorarte correctament.

Per la clínicaque tens i sobretot l'existència de desebcadenant, m'atreviria a orientar el diagnóstic cap a una conjuntivitis alérgica. La conjuntivitis alérgica, rarament es presenta sola i quan ho fa (com en el teu cas) és molt infradiagnòsticada, d'aquí que elmetge del teu C.A.Pno hi caigués.

La conjuntivitis alérgica és una reacció inflamatoria aguda - pot cronificar- de la conjuntiva carecteritzada per: quemosi ( edema dela conjuntiva), hiperemia ( que et donaràl'ull vermell),papiles (com uns bultets si et poses la parpella del revés -uf uf que em perdonin els oftalmolegs) provocada perun alergen específic, generalment a la primavera.

Sol cursar amb febre, rinitis, asma o urticària (tot i que no té pq). Apareix llagrimeig, quemosi, edema palpebral (la parpella s'infla),secreció serosa i dolor de cos estrany. La sintomatologia pot persistir un cop retirat l'alergen un o dos dies. Remitint i apareixent en la pròxima exposició.

Com veus... s'adapta bastant al quadre que tu expliques. Oi?

El tractament més eficaç és l'eliminació de l'alergen (seria la tàcticade muerto el perro muerta la rabia), però altres métodes són eficaços. A veure... jo et dic coses que t'anirien bé però l'automedicació no és gens recomenable o sigui que primer de tot et recomano que tornis al CAP i que guiis almetge per que caigui en el teu diagnòstic, si veus queno hi cau per ell mateix i et vol enviar al naturopata....amablement li demanes un volant per una consulta a un alergóleg.

Què pots fer ?

Abans de recorrer a antihistaminics (que per la clínica que tens és el que et millor et pot anar)jo intentaria trobar que és el que et produeix alérgia. Dubto que sigui la bicicleta en sí o sigui que pensaria en si desdeque t'apareix laclínica dus un maillot nou, un casc nou o si sempre pedaleges per la mateixa zona que siguis alérgic a un arbre o planta. Seria prudent que portessis amb tu sempre el telfon mòbil i un inhalador de salbutamol (ventolín) per si les moques.

Hablando llanamente, una infiltración es una "inyección" intra o extraarticular de sustancias encargadas de reducir una inflamación, aliviar un dolor, intentar restituir o potenciar un medio. Existen muchos tipos de infiltraciones en medicina, desde infiltraciones anestésicas hasta de progenitores de células de la médula ósea. Como supongo que tu duda se centra en el campo de la patología articular yo haré lo mismo. Por lo tanto, a partir de ahora mis explicaciones harán referencia a éste ámbito. Las infiltraciones están en boca de todos los seguidores de deportes "lo han infiltrado y jugará mañana", "Ronaldo lo han infiltrado tantas veces que se le ha quedado la rodilla fatal", "pues dile a tu médico que te infiltre, porque al primo de mi vecino se lo hicieron y se le curó la tendinitis", pero muy poca gente entiende que las infiltraciones pueden ir muy bien en unos casos y muy mal para otros.

"Que te infiltran exactamente?"
En patología articular o musculotendinosa, podemos básicamente, hablar de tres tipos de infiltraciones.

1-Infiltraciones anéstesicas: Se pueden utilizar solas o mezcladas con corticoides cuando infiltramos tejidos blandos. También es posible que las mezclas de ambos en las infiltraciones intraarticulares disminuyan la frecuencia de artritis por microcristales de corticoides, dado que disminuye su concentración. Ejemplos de anestésicos locales a utilizar son: mepivacaína, lidocaína, xilocaína.

2-Infiltraciones de corticoesteroides: La aplicación de corticoides por vía intraarticular o en tejidos blandos requiere formulaciones retardadas o de depósito, en forma de ésteres en suspensión cristalina, que les confieren una menor solubilidad y una mayor persistencia y duración del efecto local, necesarias para conseguir la eficacia clínica. La inyección del glucocorticoide en una articulación consigue una concentración prolongada del fármaco en la sinovial y en el líquido sinovial, lo que produce el máximo efecto antiinflamatorio local y minimiza el riesgo de efectos sistémicas. Tras la infiltración, el glucocorticoide es absorbido por las células sinoviales para, gradualmente, pasar al torrente circulatorio y ser posteriormente eliminado.

El efecto local depende de la potencia antiinflamatoria del glucocorticoide, de su solubilidad (que determina el tiempo que permanece en la sinovial) y de la dosis utilizada.

Este es el gran problema de los médicos, sueltas algo que entiendes a la perfección, pero que al leerlo los que no se han pasado 6 años en la facultad de medicina se quedan igual. Lo peor, es que cuando lo explicas sencillo, queda muy impreciso. Intentemos aclarar este lío...
Los corticoesteroides son antiinflamatorios potentes, éste es el efecto buscado cuando se infiltra. Porqué nos preocupamos de su solubilidad? Los glucocorticoides precipitan: si no se buscan fórmulas muy solubles forman cristales que se acumulan donde se infiltran.

Estos cristales se van absorbiendo lentamente, pero un uso indebido de glucocorticoides (como infiltraciones muy seguidas) pueden traernos muchos problemas. El más conocido fue la rotura del tendón rotuliano de Ronaldo por excesivas infiltraciones.

Infiltraciones potenciadoras: el principio activo más usado de este grupo es el ácido hialurónico. El que se considera que, además de aumentar la viscosidad del líquido sinovial, induce respuestas
biológicas en los condrocitos articulares humanos inhibiendo mediadores de la inflamación articular. Con lo que reduce la sitomatología de patologias articulares ( sobre todo la artosis). En la medicina primaria, su uso és extenso. Son muy utilizadas, sobretodo en el campo de las patologías reumáticas.

Indicaciones generales para la infiltración con corticoides

Patología inflamatoria monofocal u oligofocal articular o de tejidos blandos. Patología inflamatoria polifocal, pero con mayor severidad monofocal u oligofocal.
Insuficiencia del tratamiento farmacológico y/o rehabilitador.
Cuando estén contraindicados otros tratamientos.
Necesidad de recuperación funcional rápida. Ésta es la causa principal de
mala praxis en el uso de cortis hoy en día en medicina del deporte. No tener en cuanta la recuperación del deportista y pensar sólo en su disponibilidad.

Cuántas infiltraciones se pueden realizar ante la misma patología?
Las pautas de utilización, relativamente arbitrarias, recomiendan:
Espaciar las infiltraciones entre 7 días y 1 mes. No infiltrar una misma articulación más de 4 veces al año, ni más de 2 consecutivas si son ineficaces. No infiltrar más de 3 articulaciones en una misma sesión. Mantener la articulación infiltrada en reposo 24-48 horas. No administrar en patologías acompañantes que puedan agravarse (p.e.: diabetes).

Tu pregunta sobre el tapping esté en eterna discusión entre rehabilitadores, traumatólogos, fisioterapeutas y ofertantes de cursos. El tapping, o vendaje funcional sí que aumenta la fuerza contracción isométrica momentania de un grupo muscular concreto cuando se aplica sobre tendón. Refuerza la confianza del deportista y por su ayuda en la contracción puede evitar lesiones pero en diferentes estudios se demuestra que no previene de lesiones como norma general.

Se dice que el tapping está dotado del "efecto pluma" (Dumbo creía poder volar gracias a su pluma y no se daba cuenta que volaba porqué tenía una orejas más grandes que las de palomino) dando confianza y seguridad al deportista que hacen su uso. Si no porqué tantos ciclistas llevan una tira de esparadrapo en la rodilla con lo mal que queda?

Y por terminar decirte que las plastias- tratamiento normalmente de último recurso en muchas patologías- no solucionan todos los problemas de tendones, ya que muchos son de causa sistémica.

Hola hem dic Joan tinc un dupte que voldria que hem poguèssis aconsellar. En l’actualitat tinc una lesió a l’esquena que en fa pensar amb el canvi del quadre de la bici per un de doble suspensió, he localitzat un de nou però de un model antic de la marca Alpinestars model RSA 740 i va equipat amb un esmorteïdor de molla es pot regular la duresa així com el rebot per pressió d’oli, el quadre es igual que el model FSR XC de Specialized. Creus que amb faria mol la molla pujant?, actualment tinc un quadre rígid de la casa Massi el model es el overespeed. Tan el quadre com la resta de components son nous, doncs es pràcticament la primera temporada per a mi de BTT, despres de 23 anys fent carretera amb passo al BTT. L’altre opció que tinc es un quadre massi toro doble amb esmorteïdor d’aire/oli. Com a observació et diré que de l’Alpinestar amb demanen 400€, i del massi 590€. Què creus que es millor? Mmolt agraït

En primer lloc tenint la lesió d'esquena que tens la opció d'adquirir un quadre de doble suspensió es més que acertada. Un cop clar això pel tipus de bicicletes entre les que dubtes entenem que ets més aficionat al rally que no pas al descens més salvatge. Si és així la teva elecció ha de ser una doble de rally amb un pes contigut una suspensió efectiva i el que es més important un amortidor que et permeti guanyar confort a la columna i que interfereixi el mínim amb la pedalada. El RSA 740 d'Alpinestars és una molt bona elecció, el quadre es un alumini 6000 AN6 triconificat fet a Estats Units que ofereix un pes baix i unes qualitats mecàniques molt bones. Pel que fa al sistema d'amortiguació que utilitza, el Turner, la dispossició de les bieletes permeten que l'activació del amortidor DNM 33RC sigui progresiva i contamini molt poc la força de la pedalada, tot i que en l'aspecte negatiu em de dir que els amortidors de molla s'esfonsen mes que els de aire. El recorregut és més que acceptable (100 mm) i amb molta capacitat d'ajust. Creiem que aquesta opció es més adecuada que la Toro que tot i ser un quadre molt atractiu i amb un procés de fabricació cuidadíssim, no t'ofereix la cura que la teva esquena necessita. Una altra opció pot ser la Toro FS amb amortidor, aquest model com te una orientació dual pero l'amortidor que munta es d'aire i existeix una versió amb bloqueig molt recomanable si vols fer rally, reduïnt al mínim la interferència de l'amortidor a la pedalada. Sort amb la esquena!

Hola. Tengo una duda con el ajuste del cable de las coronas del piñón, no me
acuerdo en que posición tenían que estar los platos para graduarlo bien sin
tensión. La última vez lo tense correctamente, pero como no es una cosa que
haga cada día :-) Gracias.

Hola, me llamo Fernando soy de San Sebastián y tengo problemas con los cambios, el plato del medio no lo puedo emplear con los dos piñones más grandes me salta la cadena del plato mediano al pequeño. No tengo mucha idea de mecánica y me interesaría aprender algo, me gustaría a ver si alguien conoce sitios donde enseñen mecánica o donde existen manuales de mecánica. Gracias.

Hola Fernando, lo que me comentas puede ser debido muy posiblemente a un mal ajuste del desviador aunque también deberías comprobar el estado de la cadena, pues puede tener algún eslabón torcido, y los dientes de los platos y los piñones afectados. En cualquier caso es aconsejable no pedalear con combinaciones plato-piñón que obliguen a la cadena a trabajar demasiado cruzada, esto quiere decir que en las piñoneras de 8 los dos piñones mayores deberíamos reservarlos para el plato pequeño y los dos menores para el plato grande. De todos modos si quieres aventurarte con la mecánica y más en particular con los ajustes de cambio y desviador básicamente deberás tener en cuenta dos factores: tensión del cable de cambio (ajustable desde el tensor de la maneta o liberando directamente el cable en su anclaje) y fijación de los topes de recorrido (ajustable a través de los dos tornillitos que se encuentran en el propio desviador; aflojándolos das mayor recorrido y aprentándolos lo reduces). Si quieres profundizar más en tus conocimientos de mecánica te aconsejamos que te informes en alguna tienda de tu ciudad pues algunas de ellas organizan cursos para sus clientes.

Suspensions

Consulta de Marçal Majoral (13 de gener)

Hola què tal? Ara que he cambiat la bicicleta s'em planteja un dubte amb les suspensions; a l'antiga porto una Judy XC cartridge system, que té regulació del rebot, de la precarga, etc..., mai m'ha donat cap problema, i està en perfecte estat, hi ha la bici nova ja portava una Duke C amb només el control de rebot, la meva pregunta és quina creieu més bona, tenint en compte que normalment les faig servir per fer pista i alguna trialera sense gaires complicacions.Valoro bastant el tema pes, però crec que no és una diferencia gaire apreciabe. Gràcies per la vostre col·laboració, i endavant que aquesta web triomfa

Hola Marçal, sobre el paper la comparativa que ens proposes está en gran part condicionada a que el temps passa molt rápidament per les forquilles doncs és una part de la bici subjecte a moltes tensions. D'igual manera és igualment determinant l'estat en que conservis la teva antiga Judy XC. Pel que fa a la qualitat, val a dir que la Judy ocupaba una posició més alta a la gama del que actualment ocupa la Duke C, no obstant la lógica evolució de les forquilles fa que aquesta sigui una forquilla més rígida i resistent, factor al que ajuden les barres de 30 mm enfront dels 28 mm que utilitza la Judy. La contrapartida és el pes i el comportament, favorables tots dos aspectes a la Judy, tot i que la diferència de pes no és molt acusada (la Judy pesa 1,475 Kgs i la Duke 1,620 Kgrs.) i el comportament ja hem dit que depén en gran part del manteniment. L'apartat de regulacions és un altra tema important en el que la Duke C evidencia ser un model bastant bàsic dins els catàleg de Rock Shox, de manera que no podrás regular la precarga. Això no obstant no ha de ser un gran problema si el teu pes és més aviat normal. El nostre consell es que conservis la Judy si aquesta está en bon estat, i que en cas de ser necessari la sotmetis abans a una revisió, el resultat amb una forquilla amb un cert ús pot arribar a ser sorprenent.

Hola estoy interesado en la compra del cuadro GT Zaskar Pro del 2003 y me gustaría me diéseis vuestra opinión sobre el peso, la geometría, etc. También me gustaría que me dijéseis que otras opciones hay por ese precio o incluso un poco más, teniendo en cuenta que lo quiero para rally.

Ciertamente si lo que estás buscando es un cuadro de buenas prestaciones para Rally el GT es un buena elección pues se trata de un cuadro fabricado en Aluminio 7005 Conificado del tipo Kinessis Superlight Custom, la direccion está reforzada mediante una pieza mecanizada y además cuentas con el sistema triple triángulo de toda la vida, que aporta una rigidez que se nota de forma especial cuando el terreno se inclina hacia arriba. El peso también es contenido pues en talla M la balanza se situa en los 1630 grs para el Zaskar Race y en 1690 para el Pro, lo que quiere decir que acompañando al cuadro de unos buenos componentes no resulta complicado conseguir una bici por debajo de los 11 kilos. En lo que a geometria se refiere el slooping de la Zaskar le confiere un comportamiento muy bajador y juguetón sin que eso esté reñido con una notable rígidez y unas reacciones muy nobles, como es de esperar en GT. Todo ello convierten a la Zaskar en una bici 100% Rally. En cuanto a las alternativas, pocas opciones llegan a tal compromiso de relación calidad/precio, sobretodo teniendo en cuenta que los acabados de la Zaskar son realmente buenos. Tal vez una alternativa real seria el Rookie Tangaroa que emplea un aluminio de gama superior, un Easton Ultralite, aunque con unos acabados no tan esmerados y un precio algo superior; 500 euros frente a los 430 euros del Zaskar Race y los 390 euros que cuesta el Zaskar Pro.

(Agradecemos el asesoramiento de Sergio Álvarez de Probike y Josué Sospedra de Clinic Bikes)

Hola, os escribo para ver si podéis ayudarme con mi próxima compra. Estoy dudando entre la GT Avalanche 0.0 y la Kona Nunu; me han comentado que ésta en muy manejable y divertida, ¿es verdad? Yo no soy muy hábil con la bici por lo que la Kona podría ayudarme. ¿La GT es más rodadora? Espero que me echéis una mano. Muchas gracias.

Por regla general GT es una marca más rodadora, pues en sus cuadros prima la robustez y la rigidez ante todo. Si además tenemos en cuenta el triple triángulo trasero podemos sentenciar que se trata de cuadros a prueba de bombas que sin duda te beneficiarán en el sentido en que la transmisión de la fuerza ejercida en el pedaleo a la rueda trasera es más directa, y eso se traduce en una mejor aptitud escaladora. En cuanto a componentes nos consta que GT, tras la campaña empezada este año coincidiendo con el cambio de propiedad de la firma, tiene una de las mejores relaciones calidad-precio del mercado, en concreto en el modelo que comentas encontramos frenos de disco Hayes, cambio XT, horquilla Rock Shock Pilott, etc..

En cuanto a la Kona que nos comentas, decir en primer lugar que se trata de una bicicleta de gama inferior a la GT como reflejan sus componentes (LX-XT de la GT, frente al Deore raspado de la Kona), su horquilla y cómo no, su precio (700 euros frente a los 1100 euros que cuesta la GT). Tal vez sería más razonable establecer la comparativa entre la Avalanche 1.0 y la Nunu o bien, dependiendo del presupuesto, entre la Avalanche 0.0 y la Caldera. En cualquier caso en Kona siempre encontrarás un peso algo inferior en el cuadro y una geometría que prima un uso mucho más lúdico, más 'free-ride'; es decir una bici más bajadora. En esta linea te aconsejamos que eches un vistazo a la Començal Combi, pues se trata de una marca bastante nueva (creada por uno de los ingenieros de Sunn), que está apostando por bicis con un enfoque similar a Kona, aunque con un mejor compromiso calidad-precio

Hola Companys, tinc una Cannondale Scapel del 2001 i la veritat és que des de que la tinc no he tingut mai cap problema. No obstant des de fa unes setmanes he detectat que segons com giro el manillar sona un clic clic que no sé identificar. Creieu que això es greu? Puc mirar de solucionar-ho sense passar pel taller?

La veritat és que el soroll que ens comentes pot ser degut a vàries raons, no obstant el més habitual és que es tracti sencillament d'una direcció excesivament reseca. Et recomanem que desmontis la direcció i la greixis amb greix blanc. Fent això el més problable és que el soroll desaparegui. Recorda que netejar la bici a pressió no és molt recomanable però si ho fas és convenient que no dirigeixis el raig d'aigua a punts com el pedalier, els eixos de les rodes i la direcció i en tot cas que un cop acabis eixuguis amb especial atenció aquests punts.